Deceada.

Qualsevol excusa és bona per ficar una imatge i escriure la gran xorrada. Gràcies internet.

Idò, mentres en Maties xerra d'Ikea, jo vos iniciaré a la terminologia shenobita de local. El terme en qüestió és el verb -Decear-. Els "músics" que no sabem de música i que no entenem una partitura -i ara surt el guitarrista aquell que diu que sap llegir tablatures i que va anar a solfeig- necessitam comunicar-nos de qualque manera amb els nostres companys de grup, i per això, ens inventam el nostre propi llenguatge. Sis anys donen per molt. En Gabri les sap totes. Jo en dic moltes però després no me'n record. A vegades queden enregistrades quan gravam, etc. Una que va arribar a ser molt recurrent és la deceada -del verb decear-, que seria com una dissonància accidental involuntària provocada per músics que no són músics i que juguen amb les guitarres. Al final com tota paraula va trascendir i se va fer universal: utilitzada, per exemple, quan la grua se'n va dur el meu cotxe mentres gravàvem i en Toni Toledo va dir: deceada. 

Etimològicament parlant, la paraula prové del so Washington DC, i d'aquelles bandes que ens han marcat durant la nostra vida. Aquí és Felanitx DC. De decadent.